Bitlles i Cadaqués

El passat 16 de Març vam quedar tots plegats per anar altre vegada a fer unes partides a la bolera de Figueres. Els nens ja feia dies que ens insistien per tornar-hi anar, perqué el primer cop que hi vam anar els hi va entusiasmar. De fet, en Rodrigo em va dir que era l'activitat que més li havia agradat fins aquell moment (però insistint que les altres també s'ho havia passat bé!). Així doncs, seguint la tradició, aquest cop en Francesc i la Natàlia van jugar amb els nens, ja que jo i l'Eva ja ho havíem fet l'altre vegada que hi havíem anat. La veritat és que el temps va passar molt ràpid i després d'acabar la partida van voler jugar una partida al futbolí i a una de les màquines que hi havia per allà.

Com que encara era clar, vam decidir anar al barri on viu en Francesc ja que tenien ganes d'anar als parcs. Vam anar a tres de diferents, i s'ho van passar d'allò més bé. En Francesc i jo també vam aprofitar per recordar una mica aquells anys en que érem més petits i gronxar-nos una estona. Se'ns havia fet de nit, i havia de ser hora de plegar...però abans, els hi vam comentar als nens que la pròxima setmana aniríem a un lloc una mica especial per celebrar els aniversaris d'en Med, Dante i Rodrigo.

Tal dit tal fet. Aquest cap de setmana passat vam quedar tots 8 a l'estació de Figueres a les 10 del matí. Els hi havíem insistit que fossin puntuals, perquè sinó podríem perdre el bus i no tindríem excursió. Com un clau de puntuals van ser, de fet jo vaig ser la última en arribar (però a l'hora!). Després de 15 minuts de trajecte, ja ens començaven a preguntar quan faltava...1 hora de trajecte se'ls hi feia una mica pesada. Cap dels quatres hi havia estat mai a aquest petit poble de la Costa Brava. De fet, jo al principi del Projecte li vaig comentar en Francesc d'anar-hi, perqué és un lloc molt tranquil i de cara al bon temps alegra anar-hi de'n tant en tant; ell em va comentar que no hi havia anat mai...així que els hi vam proposar a l'Eva i la Natàlia i els hi va semblar bona idea. Vam decidir fer-ho aquest dissabte passat dia 23 de Març perquè era l'aniversari d'en Med! Al cap de 3 dies, el dia 26 el d'en Rodrigo i l'endemà, el dia 27 d'en Dante. Ens va semblar una molt bona idea fer alguna cosa diferent i anar a Cadaqués a passar el dia per celebrar el canvi de xifres dels tres rossinyolets . 

En arribar a Cadaqués, ens vam assentar tot el matí a la platja principal. Vam estar jugant a l'UNO, a raquetes que havia portat l'Eva,...Jo em vaig voler remullar una mica els peus i els nens tot darrera em van seguir; però es van engrescar i em van mullar una miqueta (per no dir molt). L'aigua estava molt freda, normal pel mes que som, però també pel dia que feia ja que estava una miqueta ennuvolat. Després, els hi vaig proposar d'anar a una altre platja que era de sorra i quedava més lluny, així caminavem una mica pel poble. Allà vam dinar i vam menjar el que havíem comprat abans. Per sorpresa nostra, els rossinyolets es van treure la roba i es van posar a l'aigua!!! Vaig pensar que agafarien un bon refredat, però després s'ho van passar d'allò més bé enterrant-se amb la sorra entre ells, mullant-se etc. La part complicada és que només teníem dos tovalloles i estaven empapatats de dalt a baix, però ens ens vam ensortir. Quan ja van tornar a estar vestits, vam treure com unes postres especials perquè bufessin les espelmes i demanessin el desig respectiu. Ah per cert! Jo li vaig fer un petit regal en Rodrigo: un rellotge. Per què? Sempre m'ha estat demanant l'hora, i vaig creure que seria molt idoni que en tingués un. La veritat és que li va encantar i li va canviar la cara quan el va veure. Espero que d'aquesta manera continuiï essent puntual quan quedem, ara ja no tindrà excusa! 

Quan vam acabar, ens vam dirigir al centre de Cadaqués altre vegada. Ells no tenien les piles descarregades, així que van començar a jugar a pilota al mig de la plaça del poble i uns quants nens s'hi van apuntar amb ells. Eren 2/4 de 7 i vam decidir que era hora de tornar cap a Figueres. 
Havia estat un dia complert, diferent de la resta de quedades i molt alegre per tots 8 :)

 

Entre joguets i tractors

El passat 2 de Març, ens vam trobar tots plegats per anar al Museu del Joguet de Catalunya; que es troba a la nostra ciutat Figueres. Una de les coses que tenim en comú amb en Rodrigo és la puntualitat, i aixó m'agrada. Vam arribar a la mateixa hora al lloc, on ens vam haver d'esperar un 10 minuts que arribessin els altres rossinyolets. Un cop ja hi vam ser tots, vam comprar l'entrada i ens vam endinsar al Museu. Allà hi havia diferents tipus de joguines d'époques anteriors. Mentre les miràvem a mi em feia recordar que a vegades els meus pares m'han explicat amb què jugaven quan eren petits, i les descripcions eren les d'aquells joguets que estàvem mirant. 

En Rodrigo i jo compartint una estona

Rossinyols i rossinyolets a la sortida del Museu del Joguet de Catalunya

En Rodrigo (a dalt de tot aixecant la mà, com una
enxaneta),en Moha amb el jersei de gris,
 en Med recolzat a l'estructura i en Dane dempeus. 

Al final de tot, vam trobar una sala on hi havia diferents tipus de joc més actuals. Cada un ens vam entretenir a gaudir una bona estona intentant saber com funcionaven. En Rodrigo i jo, vam compartir una estona intentant muntar com una estructura amb petites peçes. La paciència havia de ser la major eina perquè el joc acabés essent satisfactori, i en Rodrigo em va sorprendre perquè ho va fer amb molta calma. Em va agradar molt aquella estona que vam estar els dos junts...Val a dir, que la Natàlia o l'Eva intentaven fer-li fotos per poder-les penjar-les aquí i ell no es deixava. Finalment, a la sortida ens en vam fer una els vuit. Com que vam acabar més aviat del que havíem previst, vam anar a esmorzar i ens van demanar que anessim al parc perquè jugessin una estona.

En Rodrigo i jo mirant les vaques

El cap de setmana passat, a Figueres es va celebrar FirAgri; una fira on hi havia diferents maquinàries agrícoles exposades (tractors, arades, màquines de segar,...) i una carpa on a dins hi havia burros, ovelles i diferents tipus de vaca. Vam trobar adequat anar-hi perquè no sabíem, quin coneixement tenien d'aquest món. El meu pare és pagés, i li vaig ensenyar en Rodrigo quin era el seu tractor. Em va demanar si hi podia pujar, però li vaig dir que no perquè era norma de la fira que no hi podien pujar. Després de veure els animals, on al principi els hi va costar adaptar-se a l'olor (dels excrements), els vam portar a les activitats que es feien a la mateixa fira. Van poder muntar a ponis, fer un circuit on l'equilibri era indispensable, divertir-se en una vaca mecànica, munyir una vaca de mentida o tirar amb unes escopetes de làser. El temps primavarenc va acompanyar molt, tot s'ha de dir també.

En Rodrigo a la vaca mecànica, intentant no caure!

Quin bon pagés que està fet!

Disfrutant de la seva primera que muntava un poni

En Dante, en Rodrigo, en Moha i en Med abans d'anar amb els ponis

Preparats, llestos...a disparar (de mentida però!)

En Rodrigo amb un dels burros catalans que hi havia al recinte

2n Festival Internacional del Circ de Figueres

L'any passat vaig poder ser una de les afortunades en veure el gran espectacle, en que es caracteritza el Festival Internacional de Circ de Figueres. Quan em van dir que havia estat admesa al Projecte Rossinyol, de seguida ho vaig comentar amb el meu company d'universitat i company de projecte, en Francesc per comprar les entrades. A finals de setembre, si no recordo malament ja les teníem! No me'n volia quedar sense, i vam creure que als nens els hi agradaria tant o més que a nosaltres. 

Així doncs, aquest passat diumenge, un dia molt gèlid i entramuntanat, vam anar amb en Rodrigo, en Francesc i el seu mentorat en Dante, a veure l'espectacle vermell del 2n Festival Internacional del Circ de Figueres. Els nens, per casualitats de la vida, ja havien vist l'espectacle aquell mateix divendres, però una cosa d'aquesta magnitud es continua veient amb la mateixa il·lusió una, dos, tres o quatre vegades!

Aquí us deixo amb un petit tastet del que vam disfrutar el diumenge:
2n Festival Internacional del Circ de Figueres - Espectacle Vermell

Planeta Màgic, Kebab,...

Disfrutant del moment. 

Ja fa uns quants dies que no actualitzo, i potser comença a ser hora. 

Fa 15 dies vam anar al Planeta Màgic amb els altres rossinyolets de Figueres: en Med, en Moha i en Dante, a més a més dels seus mentorats. Era un diumenge entramuntanat més no poguer, així que ja vam encertar una mica amb sort, l'activitat d'aquell cap de setmana. S'ho van passar més que genial, perquè quan els hi dèiem que ens havíem d'anar (era hora de dinar, i tot ja teníem una mica de gana), no se'n volien anar. Ens va costar convènce'ls...

El cap de setmana passat no vam poder quedar, però vam decidir que la pròxima trobada seria més llarga, per compensar-ho una mica. I així ha estat. 

Jo i en Rodrigo, que li costa
 deixar-se fer fotos

En Dante de primer plà, seguit d'en
 Moha, en Rodrigo i en Med

Avui 16 de Febrer, ens hem trobat amb els altres nens i hem anat a fer la volta al Castell de Sant Ferran de Figueres, on han estat 3'5km on no han parat de còrrer tot hi haver uns dalt abaix una mica pronunciats. Quan estàvem acabant, ens hem trobat un circuit de motocross que desconeixíem i ens hem estat una estona mirant com saltaven aquells homes amb les motos. He de dir que ens hem menjat una mica (molt) de fum per la sorra que feien moure per la velocitat...però tot hi així els hi ha agradat i després s'han fet tots 4 una foto per immortilitzar el moment. Quan hem acabat, ens hem dirigit al Poliesportiu de Figueres, on hi havia diferents activitats esportives com voleibol o bàsquet. A la 1 hem decidit marxar cap al centre i anar a dinar un Kebab. Abans, els hi havíem preguntat si els hi agradava a tots i ells ens han dit que si. Amb la panxa plena ens hem despedit fins el proper cap de setmana en que serà una mica diferent...

Espectadors

Com ja és tradició, ahir diumenge 13 de Gener vam quedar amb l'Eva, en Med, en Francesc i en Dante, per anar al cinema a veure ¡Rompe Ralph! He de dir que al principi de veure-la no les tenia totes, ja que la sinopsis a mi no m'acabava de convèncer, però en Francesc deia que si, que estava molt bé. 

Després de comprar les entrades (els dos cops que hem anat al cinema, en Rodrigo sempre les agafava i els hi dóna al noi perquè ens les trenqui, és una cosa que em sorpren pel tímid que es mostra a vegades). Després doncs, li vaig preguntar si volia alguna cosa per menjar i ell no em va dir pas que no: Crispetes grans i coca - cola per disfrutar de les hores que ens esperaven a dins de la sala. 

Abans d'entrar  a la sala en Med, en Rodrigo i en Dante

Ells tres es van assentar l'un al costat de l'altre, mostrant-se oberts els uns amb els altres i amb molta més confiança que no pas el primer dia que es van conèixer. La veritat és que en Rodrigo em sorpren cada dia i per a bé, veig que li agrada i que disfruta quan quedem i amb en Med s'han fet bons amics.

Després que s'acabés la pel·lícula, el vaig deixar a casa seu tal i com havíem quedat amb la seva mare. 

Al baixar em va dir: La pròxima setmana què farem? Aquests són els moments en que em fa veure que disfruta i té ganes per passar el pròxim cap de setmana amb mi i amb els altres. T'enriqueix d'una manera que costa de definir-ho amb paraules...

Pd: He de dir que al final de la pel·lícula em va canviar el punt de vista que tenia d'ella, em va agradar bastant. Aquí us deixo el trailer :) 

Trailer pel·lícula ¡Rompe Ralph!

Màgic

En Rodrigo i en Med, amb tots els caramels. 

Com tots sabem, el passat 5 de Gener els Reis Mags d'Orient van recòrrer moltes ciutats catalanes i Figueres no en va ser l'excepció. Havíem decidit quedar amb l'Eva i en Med, per tal que els nens veiessin la cabalgada junts. 

Jo mateixa, l'Eva, en Rodrigo i en Med. 

Hi havia moltíssima gent al carrer, nens il·lusionats per veure aquells personatges esperant que els hi recollissin la carta de les mans a canvi d'uns quants caramels. En Med i en Rodrigo estaven atents a tot el que veien els seus ulls; sempre que els caramels volaven ells s'ajupien ràpidament per poder-ne agafar tots els que poguessin. 

Al finalitzar la cabalgada, en Rodrigo em va dir que tenia pocs caramels. Bé, per ell pocs volia dir "una butxaca plena de la butxaca". Li vaig dir que no se'ls menjés tots, però a saber...Mai se sap!

Va ser un dia diferent de la resta. Pel que vam veure amb l'Eva els hi va agradar a ells també.

Juganer

El passat 29 de Desembre vam quedar altre vegada amb la Natàlia, en Franscesc i l'Eva; juntament amb els seus mentorats en Moha, en Med i en Dante. També va venir la germana de l'Eva, l'Anna de 14 anys que es va mostrar molt simpàtica amb tots en tot moment.

L'intenció que teníem era passar una bona estona els 9 jugant a futbol a l'Estadi Albert Gurb de Figueres, on hi ha la pista d'atlestisme i un camp de futbol de gespa artificial. Els nens els hi agrada molt el fútbol, per això vam creure molt addient que seria una bon dia per tots plegats,...però al final no va ser així. Resulta que no hi podíem estar allà i ens en vam haver d'anar. Com que jo sabia que hi havia activitats esportives al Poliesportiu de Figueres, per aquestes dates nadalenques, els hi vaig proposar perquè no ens acostàvem allà (era a 2 minuts) i tots van estar d'acord.

En Rodrigo, en Moha i en Med als inflables

Va resultar que els hi va agradar molt, perquè allà van fer activitats molt diverses com jugar a futbol, bàdminton, tir amb arc i el que més els hi va agradar crec els inflables. En Rodrigo es va trobar el seu millor amic, en José i van estar una estona jugant a bàdminton els dos. Al acabar em va dir que li havia agradat molt i que no s'esperava haver-se trobat en José allà.

En Rodrigo i el seu amic José, jugant a bàdminton

Vam passar una estona molt divertida tots junts. Després vaig acompanyar-lo a casa com cada trobada i em va preguntar què faríem el pròxim cap de setmana, jo li vaig dir que parlaria amb la seva mare i ja li diria, perquè em va sorprendre bastant que m'ho digués, però a la vegada vaig veure que té moltes ganes de quedar amb mi i es sent cada vegada més cómode.